A què recorda aquesta crisi? (1860-2000)

Arrel de l'interessant article, i aportacions molt adients, de l'Àngels Martínez sobre les victimes de la crisi, els Ninja segons la desgraciada denominació dels publicistes fatxendes, em vaig animar a resumir uns fets que, fa 140 anys, varen semblar-se molt als que vivim ara.
L'Àlvarez Cascos va repartir entre tot el personal de Correos un llibre sobre el desenvolupament de les comunicacions a Espanya, facsímil, enorme.
Allà s'explicava, en un informe oficial de l'época, el desgabell econòmic que va portar a la primera República.
Es va començar la pilota en fer el gran projecte de ferrocarril nacional, financiant a borsa les empreses adjudicatàries amb accions que van pujar disparades a borsa indefinidament, arrossegant amb alegria tots els altres valors i, on tothom que tenía un duro el va invertir, veient inflar-se el globus, i creient en l'infinitut de l'espai dins la butxaca. Esperant, a mès, que el funcionament i conexions dels diferents troços enllestits encara augmentarien els beneficis a cabaços de Gargantua.
Paralel.lament, els preus dels inmobles urbans, afectats per plans urbanístics desmesurats i enfocats cap a la burgesía, van multiplicar els preus de lloguers o de qualsevol habitatge i, llògicament, els preus dels productes bàsics de tota mena. Els preus pujaven al carrer com si tot fos la festa borsària, i la gent va començar a pasar molta gana. El pa va pujar en porcentatges desaforats mes a mes, i per setmanes; els peatges que els traginers (som al 1860!) teníen que pagar -fora d'un molt control.lat, quasi monopolista i corrupte mercat del blat, que després es va ampliar a altres cereals- disparaven els preus de les mercaderies d'una vil.la a l'altre. Donat que les càrregues no podien ser molt grans per la inexistència de camins adients, la suma de cada portatge, taxa de pont o de venda al mercat obligava a una inflació de preus inaccesibles pel món rural i el proletariat urbà, es a dir, un setanta per cent llarg de la població.

Resultat: la corrupció i la ineficacia dels encarregats de fer els ferrocarrils va endarrerir i inclús fer desapareixer en fallida total les dieferents empreses constructores dels projectes. Un exemple, es feia pasar el tren per les terres del senyor, encara que fos el pitjor trajecte, i li pagaven a preu molt per sobre del real. Al Casino tots contents, rient i viva el rey Carlitos o la reina Isabelita (que escollia personalment els membres de sa "guardia")! Clar que competint amb el seu marit, que també estimava molt als guardies... ¡Mientras rey o reina mande, España no cambia de amos! 

Com de cop, a la primera fallida, la borsa es va enfonsar, i les empreses van aturar produccions i tancar portes en pocs dies. Sense comandes de ferro, les siderùrgiques i el carbó -de sud a nord- ferits de mort, i tot transport, inclosa la marina mercant i les drassanes, sense feina.
Els tallers, petits i grans, proveidors del món de la vía, es van aturar en sec.
La gent, sense estalvis de cap mena, es va quedar sense feina ni calés per pagar els lloguers (llavors de propietaris pocs).
Les cases quedaven buides, desnonades, i els que podien s'amuntagaven en pisos patera o tornaven al poble d'origen on potser es podia menjar. Les lletres i el deuta públic eran impagables doncs totes les fonts d'ingrés de l'estat havien fet fallida. Les minses joies, com les mines de mercuri, si no havien estat venudes, es donaven en concessions lesives per l'estat, privatitzant-les...
I els obrers, de 8 a 80 anys, organitzats en assamblees, es van tirar al carrer cridant, com 60 anys abans: ¡Viva la Pepa! (La Constitució republicana de Càdiz). 
Va ser el Bienio Revolucionario, que va acabar en la 1ª República i, aquesta, amb el cavall cavalcat pel burro Pavía al mitg de les Corts i els diputats corrent Sant Jerónimo avall..., d'aquí la Carrera, suposo...
Però llavors, en dos anys de govern republicà assetjat a tota hora, ja havien baixat els preus de la vivenda, del pà... I no vegis com! Per uns pocs (pudeu afegir una r) una mica massa!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Diccionario sumerio-acadio, A-D

Diccionario sumerio-acadio, O-Z

Fugger, Rothschild, Rockefeller: Banqueros, judíos, guerra y petróleo.

Diccionario sumerio-acadio, H-N

El Clan Rato: De Rato y de ladrón, se viene de familia

La razón oculta por la que Ratzinger ha dimitido

Diccionario sumerio-acadio, E-G

El Amaranto (kiwicha) inca devora a Monsanto

J.P. Morgan, Rockefeller, Goldman, Rothschild, Royal Dutch Shell... y la "voluntad de anonimato"

Bhumibol rey, dios y buitre de Tailandia