Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2010

Como pueblo soberano, voto: ¡Que les den!

Imatge
"La marca del esclavo es hablar la lengua de su señor", Publius Cornelius Tacitus

Para ser funcionario sin enchufe se han de pasar oposiciones y, una de las marías comunes es la Constitución monárquica aquella que propuso la falange y el movimiento nasional como alternativa al Fuero de los Españoles de Franco.

Si te la tomas en serio es muy divertida. Por eso no es difícil entender el inmenso sentido del humor de una panda de vejetes cachondos que declaran inconstitucional la base y el fundamento de la Constitución, que afirma -humor fino- que la soberanía reside en el pueblo.

Pues ellos -los de pardiez- afirman que lo que ha dicho el pueblo en referéndum y ha sido refrendado por sus respectivos parlamentos, el de juguete y el de verdad, se lo pasan por el birrete -a falta de británica peluca- y que ellos son -los diez- Luis XIV reencarnado (con Millet, Montull i Pujol ya son trece): El pueblo son ellos.

Y dicen, desde el Sinaí de sus delirantes designios, que España es una cos…

Benjamin H. Freedman, un jueu antisionista (y 2):

Imatge
Segona part extractada del discurs de Benjamin H. Freedman, el 1961, en nom d'una revista de l'època, Common Sens, a l'hotel Willard de Washington DC:

La Conferència d'Amsterdam de 1933: Els sionistes exigeixen la presentació d'ALEMANYA

El juliol de 1933, una conferència del sionisme internacional es va celebrar a Amsterdam. Jueus de tot el món (hebreus) van assistir. Es van tornar cap Alemanya en termes imperatius, a saber, els sionistes els van cridar a acomiadar Hitler i reintegrar a tots els jueus a les seves oficines, haguesin estat o no comunistes... És fàcil imaginar quina va ser la resposta d'Alemanya. Però la resposta jueva seria més sorprenent.

El BOICOT Sionista a Alemanya

"El 1933, Alemanya es va negar a complaure a la conferència sionista d'Amsterdam, que acabaria sense haver-se iniciat la resistència alemanya. El president de la Conferència i cap de la delegació dels EUA va ser Samuel Untermeyer, que va sortir immediatament per anar directa…

Benjamin H. Freedman, un jueu antisionista (1)

Imatge
Benjamin H. Freedman, The Khazars
http://www.iamthewitness.com/audio/Benjamin.H.Freedman/Willard.Hotel.1961/

Discurso de Benjamin H. Freedman, en 1961, en nombre de una revista de la época, Common Sens, en el hotel Willard de Washington DC.
Benjamin Freedman nació en 1890 de padres judíos. Se volvió un hombre de negocios neoyorquino muy conocido hasta el punto ser el principal proprietario del Woodbury Soap Company. Rompió con el sionismo internacional al final de la Segunda Guerra Mundial, luego pasó el resto de su vida exponiendo los resultados de la influencia sionista en América, gastando para éso más $ 2.5 millones de su propio bolsillo.

El Sr. Freedman “sabía”, en el verdadero sentido del término, evolucionando entre las más grandes esferas del estado y la política. Fue por otra parte muy familiar para Bernard Baruch, Samuel Untermeyer, Woodrow Wilson, Franklin Roosevelt, Joseph Kennedy y John F. Kennedy, así como para numerosas otras figuras destacadas de su tiempo.

NDLR: Para…

Sionisme i Nazisme, una aliança d'interessos: El Lehi de Stern i Shamir (2)

Imatge
Quan els britànics van conquerir l'Orient Mitjà en 1917, van crear dos estats, el primer anomenat "Palestina" va ser en una àrea que inclou el modern Israel, la Ribera Occidental i Gaza, i Jordània. La segona etapa anomenada "Mesopotàmia" es va fer de diverses regions otomanes al voltant de Bagdad. Més endavant va ser retitulat "l'Iraq".

Mandat de La Lliga de les Nacions

Després de la Primera Guerra Mundial, la Lliga de les Nacions assignà formalment el mandat de Palestina al Regne Unit, amb l'aprovació dels termes de la Declaració Balfour i, a més, va exigir la creació d'una Agència Independent de jueus que administraria els afers jueus a Palestina. Gran Bretanya va signar uns tractats addicionals amb els EUA (que no es va unir a la Lliga de les Nacions Unides) en què els EUA van aprovar els termes del mandat.

L'Agència Jueva va ser administrada per un consell de 224 representants, la meitat elegits pel Congrés Sionista i la meitat per j…

Sionisme i Nazisme, una aliança d'interessos (1)

Imatge
Isaac Shamir fue miembro del Lehi de Abraham Stern, aliado a Hitler y el nazismo con el objetivo de empujar a los hebreos a la emigración a Palestina

El Sionisme i el Tercer Reich
Mark Weber

A principis de 1935, un vaixell de passatgers amb destinació a Haifa, a Palestina salpà del port alemany de Bremerhaven. La seva popa portava el nom de "Tel Aviv" en hebreu, mentre una bandera amb l'esvàstica estava ondejant sobre el seu pal. I encara que el vaixell pertanyia a un sionista, el capità era un membre del Partit Nacional Socialista. Molts anys després, un passatger a bord d'aquest vaixell va recordar aquesta associació com un "absurd metafísic". Absurd o no, es tractava d'un quadre d'un capítol poc conegut de la història: La col.laboració a gran escala entre el sionisme i el Tercer Reich de Hitler.

Objectiu comú:

Durant anys, la gent en molts països diferents van competir en contra de la "qüestió jueva", és a dir, quin és el paper especial dels…

El lobby sionista de EE.UU., Israel y Cía.

Imatge
Sede de JP Morgan Chase, feudo de los Rockefeller
(De Boltxe): Con una población de alrededor de 7,35 millones de habitantes, Israel es el único Estado hebreo del mundo.

El lobby sionista que sostiene y legitima la existencia de Israel, no es un Estado en el lejano Medio Oriente, sino un sistema de poder económico planetario (el sistema capitalista) de bancos y corporaciones trasnacionales, con hebreos dominando la mayoría de los paquetes accionarios o hegemonizando las decisiones gerenciales, desde puestos directrices y ejecutivos.

Quien se tome el trabajo de investigar el nombre de los integrantes de los directorios o de los accionistas de la grandes corporaciones y bancos transnacionales estadounidenses y europeos que controlan desde el comercio exterior e interior hasta los sistemas económico productivos de los países, tanto centrales como “subdesarrollados” o “emergentes”, podrá fácilmente comprobar que (en una abrumante mayoría) son de origen judío.

Los directivos y accionistas de l…