La Casa Europa

La Casa Europa

Bombay de Gramenet: NO A LA BASTIDA

ARE LA BASTIDA: AL·LEGACIONS:
I. SANTA COLOMA, CIUTAT DORMITORI.
1. La concepció de la ciutat i la realitat que es configurarà amb la implantació dels 2 ARES previstos no és altre cosa que la CIUTAT DORMITORI.
2. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona reunida el 25 de Setembre realitza l’aprovació dels projectes d’ARE proposats : Safaretjos i La Bastida.
La proposta primera a la comarca del Barcelonés, segons document de Febrer’08 era la següent: L’Estrella-Sant Crist, 426; Vallbona,2.000; La Remonta, 710; La Florida, 816; Riu Besós, 148; La Bastida, 282; Safaretjos, 300; Total: 4.682.

Els habitatges que es proposava per a Santa Coloma representaven el 12% del total de la proposta 582hab.
3. Després de les modificacions plantejades per l’Ajuntament, la proposta es veu modificada, La Bastida, 537 habitatges i Safaretjos, 400. L’Estrella-Sant Crist,501; La Remonta,797; Riu Besos, 120; La Bastida, 537; Safaretjos, 400. Total: 2.355
4. Els 2 Are “colomencs”, suposan el 40% del total de la proposta al Barcelonés.

ESGOTAMENT DEL SOL DE LA CIUTAT.
1. No hem d’ oblidar que SANTA COLOMA TÉ BARRIS SENCERS FORA D’ORDENACIÓ: entre d’ altres els barris de CAN FRAQUESA i part del barri de LES OLIVERES.
2. La ciutat de Santa Coloma de Gramenet té TRES peces per desenvolupar i així configurar la seva realitat. D’ una banda LA BASTIDA, d’ altre el PARC DE CAN ZAM i per últim els espais del recinte TORRIBERA.
3. La inicial concepció del PARC DE CAN ZAM s’ ha vist alterada amb la implantació i la realització de les obres pel Servei metropolità del METRO. L’espai verd previst serà un espai dotacional pels serveis metropolitans i no pas un parc urbà i frondós.
4. El recinte de TORRIBERA és el gran “TABÚ” o peça intocable de la planificació urbanística. Els millors boscos de Santa Coloma són allà i la totalitat de l’ espai està qualificat d’ equipament.
5. La BASTIDA (amb el projecte que es qüestiona)serà una zona edificada a la seva totalitat.
6. Amb aquest projecte s’acabarà de construir la ciutat dormitori planificada i executada en el tardo-franquisme.
7. No hem d’oblidar que fruït de la depredació especulativa dels anys 60-70 del franquisme avui la nostra ciutat és un desgavell urbanístic, en el període 1960-191, la població augmenta de 32.590hab. a 140.588hab. es a dir augmenta 4 vegades. Això també afegeix un increment de la densitat de la població espectacular 4.655 hab/km2 (1960) a 20.084hab/km2(1981.
La densitat de la població és de les més importants de l’Estat Espanyol, a la província de Barcelona només l’Hospitalet de ll. 18.490,83 en te una superior. Les poblacions limítrofes son molt menys denses:
BARCELONA 15.889
BADALONA 10.213
MONTCADA I REIXACH 1.330
SANT ADRIÁ DEL BESÓS 8.660.

III. MANCA DE ZONES VERDES A LA CIUTAT.
1) Segons dades del Idescat (2001) el parc d’habitatges a la ciutat era de 45.741, amb 5.405 vacants. A més hem de comptar aquelles noves construccions previstes al Pla d’Actuació Municipal (2007-2011) que preveu un augment de 1.087 habitatges. A l’entorn de la Bastida. c/Serrano 12 i c/Gaspar 53.
2) D’altres projectes importants que s’estan desenvolupant i que afegeixen noves construccions son, el projecte Pallaresa i el Front Fluvial I. Els ARE, que es proposa suposa 937 habitatges més. Si tenim en compte que els dos projectes d’Are a la ciutat és realitzan en zones verdes, estem incrementan el sól Urbanitzable en perjudici dels espais verds, dificilment computables a la ciutat més enllà dels ja existents. La manca de planificació general de la ciutat, suposa que encara restin diversos espais dins la trama urbana on es pot fer-hi habitatge públic alhora que es crean noves zones verdes urbanes i equipaments (Ciba, Solar de les Aigües..).
3) Pel que fa el usos del sól de la ciutat veiem que diu l ‘Anuari Estadistic 2005 de l ‘Ajuntament:
“La major part del municipi (el 57,5 % de la superfície) és sòl urbà, i menys de la tercera part del sòl municipal està classificat com a sòl no urbanitzable. El sòl no urbanitzable, però, es concentra tot a la part més elevada del municipi, cap a la serra de Marina, on el pendent ja no permet l’edificació d’aquests terrenys.
Hi ha l’agreujant que, ja dins el nucli urbanitzat, el sòl urbà forma una taca gairebé contínua i no té gaires zones verdes intersticials, com es pot veure a partir de l’anàlisi de la qualificació urbanística, la gran majoria de zona verda es troba en espais periurbans. Les zones verdes tenen poca presència dins el dens tramat urbà del municipi, definit per la continuïtat de l’ús residencial (23,3 %) i dels vials (17,2).
4) Fins l’arribada del primer ajuntament democràtic (1979) es caracteritza per un urbanisme extensiu per part dels promotors i dels ajuntaments franquistes que duu a fer-hi habitatges en terrenys poc idonis, clars ejemples son al Barri del Raval (Motocross), Les Oliveres i Can Franquesa, aquests dos darrers construïts al bell mig de la muntanya de la Serra de Marina.
5) El Consistori de la ciutat, amb el seu Alcalde Lluis Hernández i els veïns/es van treballar molt intensament per dotar als barris d’espais verds i dels serveis necessaris, de preservar las petites zones boscoses del termini municipal i de reservar espais per parcs (Can Zam). Un treball fet a partir del Pla Popular, liderat per l’arquitecte Xavier Valls.
6) La Bastida que ja havía patit un primer internt de urbanització a principis dels anys 60.
7) La concepció urbanística de aquest llunyà projecte tardo-franquista i el projecte actual és similar (pesi a qui li pesi i per claredat expositiva adjunten al present còpia de aquest projecte franquista).

IV. LA BASTIDA COMO ACTUAL ZONA VERDA i ZONA PERIURBANA DEL PARC DE LA SERRA MARINA.
1) La actuació de les Administracions i de les entitats socials colomenques han configurat el espai actual de LA BASTIDA.
2) Amb els precedents de la lluita en contra de la construcció d’un camp de golf en els límits de la muntanya entre Badalona i Santa Coloma, l’any 2001 es tanquen els límits del Parc de la Serra de Marina. A Santa Coloma es realitza un acord entre l’Ajuntament i diverses entitats, Centre Excursionista Puig Castellar i la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina, un acord que qualifica com zona verda de transició, La Bastida.
3) Des de principis dels anys 90 i fins l’actualitat diverses escoles i instituts (Numancia, Verge de les Neus, Palmeres..) han realitzat plantació i reforestació d’arbres, matolls i especies autòctones de la serralada pre-litoral a La Bastida. Aquesta activitat anual ha gaudit de l’assessorament i el suport de la Regidoria de Medi Ambient de Santa Coloma de Gramenet, i també de la Diputació de Barcelona, atès que es tractava d’una activitat pedagògica i de futur per un espai verd pròxim al nucli urbá.
4) Cal destacar la tasca en la Restauració de zones Periurbanes (Centre d’interpretació del Medi Ambient), que ha desenvolupat els projectes de Construcción del Mirador de La Bastida (1996), actuacions de reforestació ala zona Can Butinyà (1995-2000), a la zona La Bastida (2000-2008) i de Reforestació de l’espai que es va cremar el 2004 (2005), en col·laboració amb escoles e instituts de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta experiència ha estat catalogada com BEST i seleccionada en el Concurs de Bones practiques de la ONU al 2002 i al 2006 a Dubai.
Aquest procés ha suposat:
• Retirada de 1.500 tones de residus de la zona forestal
• La recuperació de un gran parc forestal annex a un barri de la ciutat
• Inserció laboral de aproximadament un 60% de los alumnes a la finalització de la participació a la escola taller.
• Plantació de mes de 10.000 arbres i 30.000 matolls.
• Col·laboració de 10 entitats cíviques i veïnals.
• Benefici a 60.000 persones, directa o indirectament per l'intervenció.
Aquest projecte te com a socis a Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Diputació de Barcelona, Area d'Espais Naturals i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Cal considerar doncs l’alt valor per a la ciutat de l’ indret de La Bastida, el compromís dels veïns/es, dels joves i infants i de les Administracions públiques per garantir aquest espai com zona verda.
Hem de tenir en compte que La Bastida esdevé la porta d’entrada natural de Santa Coloma al Parc de la Serra de Marina, així com connexió amb el sender de Gran Recorregut GR-92 que va des de Port Bou fins a les Terres de l’Ebre, un sender que en el seu tram des de Santa Coloma fins Llinars es conservat pel Centre Excursionista Puig Castellar.

V. AFECTACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC.
1) A escassos 100 metres de La Bastida es troben importants llocs d’interès històric i culturals:
• Torre Pallaresa, obra senyera de l'arquitectura catalana del segle XVI, i un dels casals renaixentistes més importants del país, declarat monument historicoartístic d'interès nacional el 1931. Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana o, segons
alguns autors, a l'època romana.
• Can Butinya (Badalona), Situada al costat del torrent de Can Butinyà, prop de Sant Jeroni de la Murtra. És un gran casal d'origen molt antic però completament refet durant el segle XVIII. Durant el segle XVI era coneguda com Mas Rovira. En la mateixa s’han trobat importants restes arqueològics de d’Edat del Bronze i Ibèrica. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha signat l’any 2007 un acord per potenciar l’ús cultural de la masia.
• A més es un portal d’entrada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra(Badalona), el Poblat ibèric del Puig Castellar, i el jaciment del Cau d’en Genis.
2) Les excel·lents vistes des del Mirador de la Bastida d’aquests indrets i de la Serra de Marina són destacats en diversos portals d’Internet com llocs d’interès turístic de la ciutat.
3) Considerem que el projecte que es vol desenvolupar en els terrenys de La Bastida són una agressió al patrimoni històric i cultural de Santa Coloma de Gramenet però també de Catalunya i de tota la comarca del Barcelonès atès que es tracta de monuments i jaciments històrics molt importants.

VI. UN NOU PROJECTE AMB UNS EQUIPAMENTS CIUTADANS COL·LAPSATS.
QUALITAT EN ELS SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS
En els darrers anys la ciutat ha experimentat un canvi a l’estructura poblacional amb una tendència a incrementar el grau d’envelliment i per un altre costat d’increment dels naixements i de poblacions infantil de 0-6 anys.
L’evolució de la població de Santa Coloma de Gramenet ha estat la següent:
Segons dades de 2001, la taxa de naixements registrats al municipi és del 8,5, similar al registrat a la comarca del Barcelonès (que registra una taxa del 8,4), però inferior a la que presenta el còmput general de Catalunya (9,6).
La taxa de defuncions és del 7,5, inferior a les taxes del Barcelonès (10) i Catalunya (8,9). Això dóna una taxa de creixement natural del municipi d’1, superior a la mitjana catalana.

Sanitat

Sí bé d’ençà l’any 2006 el mapa sanitari de la ciutat s’ha finalitzat amb un CAP per districte, també es cert que aquests centres pateixen una saturació en el servei. En alguns casos como el del Districte III han suposat temps d’espera de més de dues setmanes en visites mediques fet que va originar una mobilització veïnal a principis del l’any 2008 davant la insuficiència de metges i infermeres.
Els hospitals de referència per els ciutadans/es de Santa Coloma de Gramenet són l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) a Badalona i l’ Hospital de l’Esperit Sant a Santa Coloma. L’ Hospital de l’Esperit Sant de nova construcció en molt moments pateix una saturació en el Servei d’Urgències, atès que es troba en el vell mig dels límits territorials de Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, la població potencial es de 365.700 hab.
L’Hospital de Can Ruti després de l’incendi de 2007 ha iniciat un procés de reformes que minva els número d’usuaris que pot atendre.

Educació

Sí el descens de la natalitat que es va iniciar a principis dels 80 va originar una disminució important de població a la ciutat, situant-se a finals dels 90 com una de les ciutats de l’Estat amb més pèrdua de població, l’arribada de població nouvinguda majoritàriament amb característiques de ser població jove ha fet canviar la tendència, segons dades de la Diputació de Barcelona, la població jove es de 13,94%.
Fruït d’aquesta nova situació, sí els anys 80 i principis dels 90 van suposar la construcció de noves escoles i l’eliminació de barracons, també és van tancar diverses escoles.
Els darrers cursos escolars s’han caracteritzat per les dificultats de mantenir les ràtios per alumnes a les escoles de la ciutat, i més tenint en compte que molts infants arriben a principis de curs escolar o bé durant les vacances d’hivern, fet que provoca que no és pugui fer una previsió dels alumnes que serán escolaritzats durant el curs.
El mateix conseller d’Educació ja ha reconegut que, a la ciutat, el 53 % de les aules estan per sobre de 25 alumnes a infantil i primària i de 30 a secundària.
Comencem a tenir aules de primària amb 28 alumnes. Aquesta situacions es pot seguir agreujant doncs repercutirà en els cicles de secundaria.
La manca de planificació per part del Govern Municipal durant els darrers anys ha dut al fet que hi hagi antigues escoles totalment abandonades, amb previsió de ser enderrocades, i difícilment recuperables ates el grau de deteriorament de les mateixes, CEIP Miguel Hernández i antic IESE La Ciba. I projectes aprovats l’any 2004 sense iniciar la construcció, CEIP Sant Just.

Escoles Bressol

La ILP 0-3 anys que va aprovar el Parlament de Catalunya al Desembre 2002 preveia 30.000 noves places d’escola bressol en el període 2004-2008. Santa Coloma segons la distribució per municipis hauria d’incrementar 375 places de titularitat pública.
A l’inici del curs 2008-2009 només hi han dues escoles bressol municipals, Els Pins i La Cigonya. Els Pins, es una escola bressol laboral que va passar a municipal i La Cigonya es una llar d’infants privada que per qüestions urbanístiques ha traslladat la seva ubicació i ha passat a ser municipal, totes ues son de gestió externalitzada, i no suposen la creació de noves places.,el total de places es de 92, suposa el 18% sobre el total de places de la ciutat 520.

Consideracions

La taxa de creixement natural de la població esta entra les 10 més altes dels municipi. Les propostes de continuïtat en el creixement i l’extensió territorial de la ciutat, l’ oferta de nous habitatges i per tant la creació de noves llars suposarà
un increment d’usuaris d’aquests serveis, atès que aquesta oferta es majoritàriament per a joves. Les tendències de població que suposa la Generalitat de Catalunya en els estudis d’impacte social:
Poden quedar ben bé superades, hi ha diverses raons que es poden argumentar, la possibilitat de que el padró municipal no reflecteixi la realitat d’habitants de la ciutat, que ateses les característiques de la població i mitjançant el reagrupament familiar els nuclis familiars actuals es composin per més infants, ja passa en l’actualitat i possibles canvis de tendència en l’estabilitat i assentament familiar fruït de la conjuntura de crisis.
Cal tenir molt en compte la cura de la qualitat dels serveis públics, i una de les mesures més importants es la ràtio d’usuaris per servei i per professional que com ja s’ha argumentat esta sobresaturada.
Si afegim que en els darrers anys es pot constatar un augment de noves construccions i nous projectes urbanístics i que no s’està dotant de més serveis públics als barris per una manca de planificació, podem preveure una pèrdua de qualitat de vida i no sostenibilitat social.
Altre qüestió molt important és la situació econòmica de la població fet que evidencia una dependència molt forta dels serveis públics, atès que Santa Coloma es la segona ciutat amb menor Renda Bruta Familiar Disponible amb un 72,8 d’índex sobre el total de 100 de la mitjana de Catalunya, amb alt número de rendes baixes provinents de pensions contributives i no contributives, i amb una situació de saturació en els Serveis Socials qüestió que es pot constatar amb la dada del número de PIRMI, Renda Mínima d’inserció aprovades.

INFORME DE VIABILITAT ECONOMICA

Atesa la situació actual amb l'alça dels tipus d'interès i l'enduriment de les condicions financeres de les hipoteques ha causat un descens de la venda d'habitatges. A Barcelona i l'àrea metropolitana, per exemple, les vendes residencials han caigut al voltant del 50% respecte a finals de l’any 2006.
Aquesta situació estan delimitant cada vegada amb més intensitat la demanda amb capacitat per a la compra d'una vivenda, especialment per als qui accedeixen per primera vegada al mercat.
De fet a la ciutat diversos projectes s’han modificat per causes de la conjuntura actual, Pallaresa-Cubics, Ciba, Fondo-Torre Sonia, i algunes empreses adjudicatàries s’han vist immerses en processos de fallida, absorció i canvis en els accionariats.
De fet en el Projecte Pallaresa-Cubics, la viabilitat econòmica del projecte ha dut a l’Ajuntament a reduir el número d’habitatges protegits, fer-lo de menors dimensions, canviar compra per lloguer i incrementar places hoteleres. Tot això per poder accedir a la financiació dels bancs i caixes.

VII. CONCRETA CRITICA DEL PROJECTE DEL ARE LA BASTIDA.

Com assenyala la pròpia Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. :
1. En general, l’avanç de Pla presentat no integra els aspectes ambientals generals ni específics dels àmbits del pla, en part tractats a l’ISA preliminar.
2. S’observa, per exemple, que l’avanç no incorpora de manera explícita ni els objectius ni els criteris ambientals definits a l’ISA preliminar.
3. Pel que fa al conjunt de l’àmbit del PDU i donades les característiques del Pla, manca una reflexió ambiental inicial d’àmbit supramunicipal sobre les AREs i la inserció territorial, els espais de protecció, el planejament territorial, les xarxes
ferroviàries i viàries, les polaritats, etc. en base al marc referencial apuntat al capítol 4 de l’avanç.
4. En aquest sentit, val a dir que les transformacions urbanístiques que proposa el Pla són totes en sòls urbans més o menys consolidats. Es tracta, doncs, d’operacions de millora urbana (EXCEPTE EN EL CAS DE LA BASTIDA A SANTA COLOMA DE GRAMENET, cita textual).
5. En general, serà necessari posar èmfasi en la millora ambiental que suposa el desenvolupament de les AREs enfront la continuïtat de l’existent o el desenvolupament del planejament vigent (COSA QUE NO PASA A LA BASTIDA, el parèntesi és propi).
6. En relació amb el planejament vigent i de cara a valorar els efectes que suposa modificar-lo, cal tenir especialment present el següent:
(Cita textual) L’ARE La Bastida (Santa Coloma de Gramenet) suposa la transformació integral de sòl de parcs i jardins urbans(6c). L’ARE Safaretjos (Santa Coloma de Gramenet) suposa la transformació integral de sòl de parcs i jardins urbans (6b i 6c).
7. L’ARE La Bastida a Santa Coloma de Gramenet és actualment un sòl qualificat d’espai lliure d’àmbit metropolità (6c). Es tracta de terrenys amb forts pendents, orientats a N-NO i que afronten la B-20. En general, sembla difícil que es puguin complir alguns dels objectius bàsics plantejats (integració urbana, cohesió social, eficiència energètica, etc.).

VIII. FALLIDA DEL ESTANDARS URBANÍSTICS.

1. NO hem d’ oblidar que el projecte suposa la construcció en ZONA VERDA (i una petita franja d’ equipaments ja existents).
2. La Zona Verda té la seva raó de ser (des de el punt de vista de la planificació urbanística) pel seu cómput en diverses figures de planejament vigents a la ciutat (es construia en d’ altres zones i es computaba la Zona Verda a La Bastida). Aquesta Zona Verda existent s’ ha de mantenir si volem que tingui validessa aquestes modificacions que en el seu dia es van realitzar.
3. La nova construcció d’ un total de 53.150,80 mt2 de sostre residencial, més 2.891 mts2 de sostre comercial i 13.753 mts2 d’ equipaments, s’ ha de fer respectant la configuració dels estàndars urbanístics preexistents.
4. Per tant, s’ ha de acomplir amb l’ article 65 de la Llei d’Urbanisme que preveu, com tots sabem, unes reserves mínimes de per a zones verdes i espais lliures públics d’ un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim, també, del 10% de la superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, i han de reservar-se per a equipaments de titularitat pública un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre, amb un mínim del 5% de la superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s'escau.
5. I aquesta nova dotació de zones verdes ha de respectar la configuració preexistent, o sigui ha de ser “a més a més”. Però, per sobretot, la dotació d’ espais lliures ha de respondre a una configuració real, segons el Criteris reiteradament exposats per la Comissió Jurídica Assesora (per exemple Dictamen 265/94 amb ocasió del PERI del Barri del Fondo i el seu entorns).
6. No sembla pas que les zones verdes previstes darrere “les noves files d’ edificació continuada” puguin considerar-se espais accesibles, no només per la orografía el terreny sinó per la própia construcció davant d’ aquests i “en filera” de les edificacions, això configura una espècie de “pati privat” més que una zona verda pública amb voluntat d’ utilitat general ciutadana.
7. El planejament proposat realitza una “translació” de les zones verdes a l’àmbit de Can Zam i a l’ àmbit de la Torre Pallaresa. Hem de tenir present que aquesta zona verda present a La Bastida ve, en part, derivada de l’aprovació de l’ expedient 2007 / 026423 / B que correspon a la Modificació puntual del Pla general metropolità als àmbits a l'entorn de l'IES Numància i Parc Sandino. Es a dir, la zona verda “viatja” de Singuerlín a la Bastida i ara es torna a traslladar tot buscant una relació numèrica habitatges-espais lliures del tot formal, no pas real.
8. La zona verda que es trasllada a Can Zam es configura als voltants d’un vials, i la zona verda de l’ àmbit de la Pallaresa correspon a uns terrenys:
1. absolutament inaccessibles.
2. que formen part ja del Parc de la Serralada de Marina.
3. envoltats per la barrera creada per la B-20.
4. envoltats i dintre de recinte tancats com són el recinte Torribera i la pròpia Torre Pallaresa.
9. En resum: això és una zona verda “virtual” i La Bastida és ara una zona verde real: millorable però real.
10. Igualment, els nous equipaments previstos no suposen una nova implantació d’ equipaments perquè hem de tenir sempre present la pre-existència i funcionament d’ equipaments a la actualitat.
Per tot això, SOL·LICITO: la estimació de les presents al·legacions, i l’abandonament i arxiu del Projecte ARE LA BASTIDA, sense que es dugui a terme, sense més tràmits i actuacions. EUiA-ICV.


Archivo