La Casa Europa

La Casa Europa

Fracàs de Robert Gates: Pakistan rebutja envair Afganistan.


La "nova" solució estratègica de Barack Obama pel Pakistan i l'Afganistan, exposada pel seu enviat Robert Gates davant la cúpula militar pakistanesa, i que consistia en implicar Pakistan en una ofensiva bèl.lica contra el seu veí, repetint l'operació Bush-Clinton que va enfrontar al llavors aliat Saddam Hussein amb l'Iran rebel durant deu anys sagnants per a ambdós països, fent així la feina bruta al feixisme angloyanqui, ha fracassat obertament.

Tot i les propostes de suborns i repartiment de prebendes de Gates-Obama als militars pakistanesos, l'estat major militar s'ha negat de ple a seguir el joc i enfonsar encara més en la misèria a les seves poblacions. Ambdós països són el resultat irracional i egoísta dels interessos britànics durant les guerres colonials, creats sobre un mapa en els despatxos del virrei anglès, ignorant i indiferent davant la criminal separació de nacions, famílies i cultures per una ratlla en un mapa.

Una guerra entre ambdós estats suposaria generar una guerra civil interna al Pakistan, i les implicacions tribals arribarien més enllà fins i tot de l'Afganistan, integrant en el conflicte a totes les nacions d'Àsia Central. El caos i destrucció consegüent serien per a EUA, UK i Israel, l'eix del capitalisme feixista, l'excusa per acabar amb la resistència iraniana a l'estil de l'Iraq: un altre govern titella -Musavi i CIA- i accés lliure i barat als seus recursos energètics i minerals . Com en els bons temps del genocida Sha Reza Palevi.

El vell pacte entre les plutocràcies colonials, que el 1925  es van repartir el petroli de l'Iraq entre UK i els sionistes, incloent el petroli del Kurdistan iraquià -un terç de la producció iraquiana- per a França, ha patit lleus canvis en 2009, que es veuran consumats el 2010 .

La multinacional Total francesa ha perdut els seus antics jaciments a Mossul, i Rússia els acords signats amb Saddam Hussein abans de la invasió i el seu assassinat per la CIA i el MI6. Mentre tots dos s'han hagut de conformar amb nous contractes, compartint jaciments en les zones sunnites i xiïtes -centre i sud de l'Iraq- allà on els anglosaxons són més odiats, l'aliança anglosionista es portarà el pastís dels jaciments kurds, entorn a la seva capital iraquiana, Mossul, pàtria de la musselina amb que ornen les seves horroroses pameles, en els derbis de jacos, la vella monarca i les seves cortesanes de la City.

Però els kurds no regalaran el seu petroli sense la seguretat de la seva independència, tant de Turquia com de l'Iraq, el que no serà fàcil d'aconseguir per a Obama quan la primera es troba immersa en una guerra oberta amb el Partit Comunista del Kurdistan (PKK) i en plena repressió de les reclamacions d'independència kurdes. A no ser que el govern islamista turc i el titella de l'Iraq vulguin anar-se'n al retir o a l'oposició pels segles dels segles, encara que sigui amb les butxaques plenes de dòlars, oprobi i vergonya.

I proposar a l'Iraq una escissió, fins i tot autonòmica, del Kurdistan iraquià, seria obrir la porta a la partició de l'Iraq en tres estats: el kurd al nord, amb capital a Mossul; un altre sunnita, al centre, amb Bagdad de capital i aliat a Síria, Líban, Jordània i Turquia; i un altre xiïta, amb Bàssora per capital, amb la inevitable fusió amb els seus parents iranians, que faria tremolar les borses del petroli sionista mundial i els trons de les seves dictadures titelles, des d'Aràbia Saudita als delirants xeics dels Emirats àrabs i fins a la gasolinera de la seva graciosa lladre: Kuwait.

Prou difícil ho ha tingut l'altre missatger d'Obama a l'Iraq, Joe Biden, que ha anat a preparar la pròxima farsa electoral al estil Karzai, quan l'opinió pública del massacrat país es troba indignada per la impunitat dels cinc assassins ianquis de Blackwater que es divertien matant civils des dels blindats, mentre circulaven per la carretera com texans matant indis i bisons, o com la "migra" racista texana amb els "esquenes mullades" mexicans i el seu indecent mur de la vergonya, que han estat absolts per un tribunal de "justícia USA", el més absurd oximoron. 

Però jura i perjura en Joe Biden que el seu govern apel.larà al Tribunal Suprem americà, que ve a ser el mateix que pregar a santa Rita...

El cul de sac en què es troba immersa la política capitalista, una desbocada fuga cap endavant sense sentit polític ni objectiu social algun, només fonamentada en la desesperada defensa d'un estatus de feudalisme plutocràtic i privilegis immorals per a uns pocs contra la majoria del món, comporta el perill que el seu egoisme irracional arrossegui el planeta sencer cap a un punt en què la seguretat i drets d'uns quants criminals sotmetin als altres a l'estat policial, la desprotecció i abandonament social, la pèrdua de drets i llibertats de la gran majoria i l'esclavitud i la misèria per a més de quatre cinquenes parts de la humanitat. És el vell feixisme de Churchil, Hitler i els seus tronats patrons, amb un cartell a la porta que recordi a l'obrer en atur: "El treball allibera". 




Fracaso de Robert Gates: Pakistán rechaza la guerra con Afganistán.
La "nueva" solución estratégica de Barack Obama hacia Pakistán y Afganistán expuesta por su enviado Robert Gates ante la cúpula militar pakistaní, consistente en implicar a Pakistán en una  ofensiva bélica contra su vecino, repitiendo la operación Bush-Clinton que enfrentó al entonces aliado Sadam Hussein con el Irán rebelde durante diez años sangrientos para ambos países, haciéndo el trabajo sucio al fascismo angloyanqui, ha fracasado abiertamente.

Pese a los propuestas de soborno y reparto de prebendas de Gates-Obama a los militares pakistaníes, el estado mayor militar se ha negado de plano a   seguirle el juego y hundir todavía más en la miseria a sus poblaciones. Ambos países son el resultado irracional de los intereses británicos durante las guerras coloniales, creados sobre un mapa en los despachos del virrey inglés ignorante e indiferente ante la criminal separación de naciones, familias y culturas por una raya en un mapa.

Una guerra entre ambos estados supondría generar una guerra civil interna en Pakistán cuyas implicaciones tribales alcanzarían más allá incluso de Afganistán, integrando en el conflicto a todas las naciones de Asia Central. El caos y destrucción consiguiente serían para EUA, UK e Israel, el eje del capitalismo fascista, la excusa para acabar con la resistencia iraní al estilo de Iraq: otro gobierno títere _Musavi y CIA- y acceso libre y barato a sus recursos energéticos y minerales. Como en los buenos tiempos del genocida Shá Reza Palevi.

El viejo pacto entre plutocracias, que en 1925 repartió el petróleo de Iraq entre UK y los sionistas, incluyendo el petróleo del Kurdistán iraquí -un tercio de la producción iraquí- para Francia, ha sufrido leves cambios en 2009, que se verán consumados en 2010.

La multinacional Total francesa ha perdido sus antiguos yacimientos en Mosul, y Rusia los acuerdos firmados con Sadam Hussein antes de la invasión  y su asesinato por la CIA y el MI6. Mientras ambos se han tenido que conformar con nuevos contratos, compartiendo yacimientos en las zonas sunnitas y chiítas -centro y sur de Iraq- allí donde los anglosajones son más odiados, la alianza anglosionista se llevará la tajada de los yacimientos kurdos, entorno a su capital iraquí, Mosul, patria de la muselina con que ornan sus horrorosas pamelas, en los derbys de jacos, la vieja monarca y sus cortesanas de la City.

Pero los kurdos no regalarán su petróleo sin la seguridad de su independencia, tanto de Turquía como de Iraq, lo que no será fácil de conseguir para Obama cuando la primera se halla inmersa en una guerra abierta con el Partido Comunista del Kurdistán (PKK) y en plena represión de las reclamaciones de independencia kurdas. A no ser que el gobierno islamista turco y el títere de Iraq quieran irse al retiro o a la oposición por los siglos de los siglos, aunque sea con los bolsillos llenos de dólares, oprobio y vergüenza.

Y proponer en Iraq una escisión, incluso autonómica, del kurdistán iraquí sería abrir la puerta a la partición de Iraq en tres estados: El kurdo en el norte, con capital en Mosul; otro sunnita, en el centro, con Bagdad de capital y aliado a Siria, Líbano, Jordania y Turquía; otro chiíta, con Basora por capital, y cuya inevitable fusión con sus parientes iraníes estremecería las bolsas del petróleo sionista mundial y los tronos de sus dictaduras títeres, desde Arabia Saudí a los delirantes jeques de los Emiratos Árabes y hasta la gasolinera de su graciosa ladrona: Kuwait.

Bastante difícil lo ha tenido el otro mensajero de Obama a Iraq, Joe Biden,  que ha ido a preparar la próxima farsa electoral a lo Karzai, cuando la opinión pública del masacrado país se halla indignada por la impunidad de los cinco asesinos yanquis de Blackwater que se divertían matando civiles desde los blindados, mientras circulaban por la carretera como vaqueros matando indios y bisontes, o como la migra racista tejana con los "espaldas mojadas" mejicanos y su indecente muro de la vergüenza, y que han sido absueltos por un tribunal de "justicia USA", el más absurdo oximorón.

El cul de sac en que se halla inmersa la política capitalista, una desbocada fuga hacia adelante sin sentido político ni objetivo social alguno, sólo cimentada en la desesperada defensa de un status de feudalismo plutocrático y privilegios inmorales para unos pocos contra la mayoría del mundo, conlleva el peligro de que su egoismo irracional arrastre al planeta entero hacia un punto en el que la seguridad y derechos de unos pocos criminales sometan a los demás al estado policial, la desprotección y abandono social, la pérdida de derechos y libertades de la gran mayoría y la esclavitud y la miseria para más de cuatro quintas partes de la humanidad. Es el viejo fascismo de Churchil, Hitler y sus tronados patronos, con un cartel en la puerta que recuerde al obrero en paro: "El trabajo libera".



Etiquetes de comentaris: , , , ,



Archivo