Laporta SC, amics, amigues i el loro de la xaqueta

El Barça va pagar els viatges en jet privat de Laporta a Suïssa, diu avui El Triangle: "L’expresident podria haver utilitzat aquests vols per reunir-se amb la seva amiga Gulnara Karimova, filla del dictador de l’Uzbekistan, al no coincidir cap d’aquests desplaçaments amb un partit internacional del Barça ni amb una reunió de la FIFA o la UEFA". Què romàntic, no?

Oportunistes, ja abans de Lerroux el putero del Paralel, hi ha més que bolets aquesta temporada (ja veuras diumenge quines batusses). La situació económica del Barça, fruit de l'aliança Laporta-Sala-fuerasitienes..., també conegut com el "xaquetes psicodèliques per pasmar l'enemic i robar-li la cartera", ha deixat al Guardiola i al jefe escurant-la, eadem (la guardiola), gràcies als comptes del Gran Capità, ara dites neoliberalisme i en àrab del visir Iznogud, aplicades pels susodits.

Però lo d'en Josep i el loro, a part de tenir cunyats a la junta que van ser expulsats per fatxes declarats (i ja va dir Göethe lo de les Afinitats electives...), vé de lluny. Com lo de porc i de senyor, que és cosa atàvica. Llegeixin:

"Ahora el Señor Laporta nos presenta su último proyecto, llamado "Solidaritat Catalana" y nos pide que lo dejemos todo y nos unamos al Mesías, o sea a él. Desde los medios afines se insiste esta iniciativa emula a la Solidaritat Catalana que se presentó a las elecciones en 1906. Esos mismos medios olvidan un precedente de Solidaritat Catalana, mucho más cercano en tiempo y en roce con el Sr Laporta. En 1980, su exsuegro que como veis está en todas las fiestas, Juan Echevarría, ya fue candidato al Parlament de Catalunya por un partido denominado también Solidaritat Catalana (¡¡que Casualidad!!) aunque en este caso era una franquicia de Alianza Popular.

En 1980, Alianza Popular de Catalunya, sometida a diversos cambios en su dirección y estructuras, prefirió no presentarse a las elecciones catalanas, dejando así el campo libre a una especie de franquicia del partido de Fraga: Solidaritat Catalana. Este partido, que de hecho tenía una ideología muy similar a la de Alianza Popular, fue creado el mismo año de 1980, y entre sus fundadores estaban Juan Echevarría Puig, Celedoni Sala Vidal, Manuel Milián Mestre y Joan Rosell (el actual presidente de patronal catalana Foment del treball).

En las elecciones consiguió 64.000 votos, un 2,3%, y ningún escaño. Se disolvió poco después, y la mayor parte de sus dirigentes pasaron a Alianza Popular. El programa electoral de Solidaritat Catalana era pura y llanamente de extrema derecha. Os dejo aquí algunos de sus carteles electorales del año 1980 para que no se diga que es un invento. Por cierto, el del cartel con foto es Juan Echevarria, ex-suegro de Laporta".
Ho explica, amb més amplitut a:
http://toniperico.blogspot.com/2010/07/al-loro-con-solidaritat-catalana.html

I segueix el polígon explicant: "El 95% dels jets privats contractats per l’FC Barcelona durant els últims set anys van ser utilitzats per Joan Laporta i no pels jugadors com va declarar l'expresident blaugrana divendres passat en una entrevista concedida a TV3. La due diligence encarregada per la nova junta directiva del club a l'empresa KPMG ha revelat, segons publica Mundo Deportivo que el 95% dels 350.000 euros gastats en jets privats corresponen a l'expresident. I, el que és més greu, la majoria d'aquests viatges, com ja ve denunciant EL TRIANGLE des de fa mesos, són a Londres i a Suïssa en dies en els quals no hi havia partit del Barça ni reunions de la FIFA o la UEFA".

La nova junta directiva sospita ara que Laporta pot haver utilitzat el jet privat pagat pel club per reunir-se a Suïssa, entre d’altres persones, amb la seva amiga Gulnara Karimova, filla del dictador de l’Uzbekistan, per portar a terme negocis privats. Laporta té la intenció d'acollir-se a l'article 50 dels estatuts del Barça i defensar en persona els seus números en la propera assemblea de compromissaris del mes d’octubre. Així que haurem d'esperar fins a llavors per saber per què utilitzava Laporta el jet privat en els dies en els quals no havia partit internacional ni actes de la UEFA i, sobretot, perquè que ens digui amb qui es reunia.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/09/el_barca_va_pagar_els_viatges_en_jet_privat_de_laporta_a_suissa_16517.php

Cerca Laporta un escó que li doni immunitat, al menys un rato?

Per si no quedés clar:
Mario Ruiz: L’auditoria de Deloitte revela que el Barça va perdre 77,1 milions la temporada 2009/10
L’extresorer, Xavier Sala i Martín, i l’exdirector general, Joan Oliver, van enganyar el soci al presentar un benefici net d’11 milions. Javier Faus, vicepresident econòmic, parla de maquillatge de comptes i assegura que el club té el “deute més alt de la seva història” amb 552 milions bruts

Ara sí, ara ja s'ha confirmat el que tots sospitàvem: l’extresorer, Xavier Sala i Martín, i l’exdirector general, Joan Oliver, van enganyar i es van riure de tots els socis del Barça al presentar el passat 30 de juny un tancament econòmic amb un benefici net d’11 milions d’euros, en base a uns ingressos de 445,5 milions d’euros i unes despeses de 428,7 milions. La realitat, però, és molt diferent. Després de l’auditoria de l’empresa Deloitte, la mateixa que ha auditat els números de l’era Laporta en els darrers set anys, els ingressos d’explotació se situen en 408,9 milions d’euros i les despeses d’explotació en 477,9. Per tant, el resultat d’explotació és negatiu: 69 milions. Aquesta xifra, sumada als 11,1 milions de despeses financeres i restant-li 3 milions dels beneficis després d’impostos, acaba convertint-se en unes pèrdues de 77,1 milions d’euros. És la primera vegada en els últims set anys que aquests resultats són negatius.

“Els comptes que va donar l'anterior junta directiva el passat 30 de juny no reflecteixen la imatge fidel del club. Malgrat tot, el Barça no està, ni molt menys, en situació de fallida”, ha declarat el vicepresident econòmic, Javier Faus, abans d’assegurar que els anteriors responsables econòmics del club van fer un autèntic “maquillatge financer” per presentar uns beneficis d’11 milions. Els números d'aquesta auditoria no tenen res que veure amb la "due dilligence" que la nova junta directiva ha encarregat a l'empresa KPMG i que estarà llesta abans de l'assemblea de compromissaris del proper mes d'octubre.

On hi ha la diferència entre el benefici donat per Sala i Martín i les pérdues que contempla l’auditoria de Deloitte? La gran diferència entre els dos tancaments resideix en una diferència de criteri entre l’anterior Junta i la mateixa empresa Deloitte. “L’informe de l’auditoria no és un informe net d’excepcions comptables. Deloitte identifica nou excepcions, dues de les quals sense incidència econòmica. La diferència és ser més o menys prudents. Nosaltres hem optat per la prudència”, ha explicat Javier Faus.

Les diferències es troben en el contracte de Sogecable (37,8 milions d’euros), la parcel·la venuda de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí (14,9), la prima de Mediapro pel contracte televisiu entre l’any 2008 i el 2012 (12), el premi de Mediapro per la pròrroga del contracte fins el 2014 (6,5), l’amortització d’Henry (8,2), el ‘cas Baena’ (3,9) i el ‘cas de Viladecans’ (5,7). Per tot plegat, el deute net de l’FC Barcelona ha pujat dels 329 milions del juny del 2009 fins als 442 de l’actualitat. El deute brut arriba als 552 milions d’euros.

El balanç dels set anys de mandat de Laporta es tanca, per tant, amb unes pèrdues de 46,5 milions d’euros. “Hi ha un problema estructural que el Barça ha estat incapaç de reconduir en els últims 6 anys. L’excel·lència esportiva dels últims anys no s’ha vist reflectida en una excel·lència econòmica. El repte de la nova junta és adecuar l’excel·lència esportiva a l’econòmica”, ha explicat Faus.

Deloitte determina que la venta de la parcel·la de Sant Joan Despí no es pot comptabilitzar en l'exercici 2009-10. Pel que fa al contracte amb Mediapro, Deloitte diu que la prima de 20 milions generada per la firma del contracte de drets de televisió dels anys 2008 a 2013 cal repartir-la a raó de 4 milions per temporada per la qual cosa no és vàlida l'operació que van fer Sala i Martín i Oliver de comptabilitzar els últims 12 milions, els corresponents als exercicis 2010-11, 2011-12 i 2012-13, en el tancament de l'exercici 2009-10. Respecte a la prima de 13 milions d’euros del contracte renovat amb Mediapro el passat 22 de juny, Deloitte diu que és possible que el Barça només cobri un 50% (6,5 milions) o fins i tot és possible que no cobri res ja que l’empresa es troba en un concurs de creditors que no afecta, però, els 140 milions d’euros anuals que rep el Barça en concepte de contracte televisiu.

Deloitte també diu que els 8,2 milions de l'amotizació d’Henry corresponen a la temporada 2009-10 i no a la 2010-11 com assegurava Sala i Martín i també destapa que el professor de Colúmbia havia anotat l'ingrés de 3,9 milions pels drets de formació de Baena, que es va marxar a l'Espanyol, quan aquest afer encara es troba en els tribunals de justicia. Deloitte també explica que els terrenys de Viladecans no valen els 18,5 milions d'euros que va pagar el Barça i que la taxació oficial diu que valen 5,5 milions d'euros. El Barça, sent prudent, només reconeix una diferència de 5,7 milions d'euros malgrat que la diferència real és de 12 milions d'euros. Faus ha revelat, per cert, que la taxació del Barça està realitzada per un taxador oficial del Banc d'Espanya mentre que la de Laporta la va fer un consultor no homologat. La gran diferència es troba, però, en el contracte de Sogecable (-37,8 milions d’euros). “Aquesta junta ha decidit provisionar el 100% del que va dictar el jutjat de primera instància, tot i que lluitarem per recuperar-los”, ha dit Faus.

Què pasarà ara? L'Audiència de Barcelona ha condemnat el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i als directius que li van ser fidels en els seus dos mandats, a avalar per les pèrdues de 63 milions d'euros que van generar just en arribar al club, al final de la temporada 2002-2003, en donar de baixa a una desena de jugadors. Aquests directius van recórrer la sentència al Tribunal Suprem i ara s'està a l'espera d'una sentència definitiva. Si el Tribunal Suprem falla que els directius han d'avalar, Laporta i els seus companys de junta poden veure com se'ls executen aquests avals per fer front als 46,5 milions d'euros de pèrdues que ha generat el seu mandat. És a dir, que la seva experiència com a directius els hi pot sortir molt cara. La directiva Sandro Rosell també estudiarà en la propera junta del mes d'agost la possibilitat de votar en l'assemblea de compromissaris si s'emprenen accions judicials contra els anteriors gestors del club per generar pèrdues.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/07/l_auditoria_de_deloitte_revela_que_el_barca_va_perdre_77_1_milions_la_temporada_2009_10_15843.php

“La Masguardia”
Jaume Reixach
Les eleccions catalanes seran a finals de novembre, d’aquí a tres mesos. Això, coneixent el president José Montilla, ja estava cantat des de fa temps. Però n’hi ha que s’han obcecat en intentar provocar el seu avançament per tal de beneficiar, en funció de les enquestes publicades, els interessos electorals de CiU. Destaca, en aquest sentit, la insistència de La Vanguardia -reconvertida en “La Masguardia” per obra i gràcia del seu director, José Antich- per tal d’utilitzar tota la seva suposada capacitat d’influència per incidir, endebades, sobre les decisions del president de la Generalitat.

Convocant les eleccions a finals de novembre, Montilla fixa les coordenades en què se celebraran els pròxims comicis. Ara com ara, hi ha tres incògnites determinants que encara s’han de substanciar i que, depenent de com evolucionin, tindran una incidència cabdal en la futura composició del Parlament de Catalunya:

1. La instrucció judicial del “cas Millet”. Què farà en els pròxims dies i setmanes el jutge Juli Solaz, ara que ja té a les seves mans l’informe oficial de l’Agència Tributària que assenyala els vincles directes, a través de diversos dirigents del partit convergent, entre la trama corrupta del Palau de la Música i l’estructura de CDC? Citarà a declarar el tresorer del partit, Daniel Osàcar? Ordenarà una investigació a fons dels comptes de Convergència i de les seves empreses proveïdores?

2. La vertebració de l’espai independentista “transversal” (ara, de ser de dretes se’n diu ser “transversal”). S’acabaran posant, finalment, d’acord Joan Carretero i Joan Laporta? Una única candidatura independentista “transversal” mossegaria, sens dubte, les victorioses expectatives de CiU. Posposant les eleccions a finals de novembre, el president Montilla dóna temps per tal que l’actual guirigall independentista acabi madurant i assumint que, si Laporta vol aconseguir l’escó que li doni la immunitat parlamentària, cal que pacti abans amb l’exconseller de Governació.

3. L’èxit de la vaga general del 29-S convocada pels sindicats europeus i, en el cas de l’Estat espanyol, per Comissions i UGT. La classe treballadora –sí, la classe treballadora- està patint en carn pròpia els excessos neoliberals i el desballestament de l’Estat del Benestar que comporta la vertiginosa factura que caldrà pagar per la salvació dels mercats financers, culpables d’aquesta brutal ensulsiada. Els treballadors, els aturats, els jubilats, els estudiants… estan absolutament emprenyats amb la situació econòmica que passem i només cal una guspira (la vaga general?) perquè els carrers esclatin. Massa sovint, els mitjans de comunicació de Catalunya menystenim aquesta “majoria silenciosa” que viu a les grans ciutats del país… i que també té dret a vot. Jo intueixo que estem a les portes d’una tardor socialment molt crispada i el clam irat de la classe treballadora pot exercir un paper inesperat en els comicis catalans.

José Montilla només té un objectiu estratègic declarat: que en la composició del pròxim Parlament, el PSC tingui un escó més que CiU. El president de la Generalitat és un polític tenaç i sap que per aconseguir aquesta fita, i digui el que digui “La Masguardia”, ha de deixar que passi allò que ha d’esdevenir. Per això: eleccions a finals de novembre.


I per atendre les raons antropológiques, culturals i psicológiques que porten a alguns homo sapiens sapiens a aquesta actitut aborígen predativa llegir:
http://www.rtve.es/noticias/20100622/chimpances-asesinan-a-vecinos-para-aduenarse-territorios/336782.shtml