El llenç de Torí dels Savoia i Hitler, el turisme i el Grial

Des d'ahir, dissabte 10 d'abril i fins al 23 de maig s'espera arribin a Torí 1'8 milions de catòlics per veure, amb els seus propis ulls, la tela coneguda com la Sindona o Sudari de Torí, un llenç de lli que fa uns 4,41 per 1,13 metres sobre el qual es veu una espècie d'imatge en negatiu fotogràfic que, segons la publicitat de les agències turístiques, és Jesus. 

L'allau a Torí s'espera i desitja similar al de fa una dècada, quan la "relíquia" va ser mostrada per última vegada, segons les autoritats de Torí. Des 1578, la relíquia, que durant més de 500 anys va ser propietat de la dinastia de Savoia, es guarda a la catedral de Torí. Umberto II, l'últim rei d'Itàlia que va governar, el 1946 la va deixar en herència a Joan Pau II, qui va encomanar la seva custòdia a l'Arquebisbe de Torí. El Sudari es troba a la capella reial de la Catedral de Sant Joan Baptista de Torí. L'imatge del rostre va ser vista per primera vegada el 1898, quan es va fer la primera foto de la tela. Llavors van ser recognoscibles, sobre el negatiu, els trets d'aquest home barbat. Durant molts anys s'ha debatut sobre la molt dubtosa autenticitat d'aquest llenç, com de la major part de dogmes i "miracles" de l'esglesia, que no han resistit mai les proves científiques. 

Tota la comunitat científica, a part dels que vieun a sou del Vaticà, sap que el sudari és un frau i una falsificació més de tantes reliquies inventades i fabricades a l'època Medieval, per estafadors amb sotana que les venien a preus desorbitats a la nobleça fanàtica i ignorant o les exhibien com atractiu turístic per pelegrins i malalts desnonats, ara com a Lourdes, on l'aigua de la cova és la mateixa de la xarxa vilatana que surt per les aixetes, segons la normativa de salut pública francesa. 

La màxima discussió es va celebrar el 1988 després de la datació del teixit amb el mètode del carboni 14, que apuntava a un origen baix medieval del drap, cap a l'any 1300. Per a alguns, aquesta data ha tancat per sempre l'assumpte, demostrant que el sudari és una falsificació del segle XIV. Ara, a més, un equip d'arqueòlegs ha trobat, el mes de març passat en una tomba de Jerusalem: http://noticies.sirius.cat/2010/03/nova-troballa-mostra-el-frau-del-llenc.html els fragments d'un sudari de l'època d'August que reforça les certituts sobre la falsetat del de Torí. Els investigadors de l'Universitat Hebrea de Jerusalem i d'institucions al Canadà i Estats Units anunciaren que la mortalla recent descoberta és molt diferent del polèmic sudari, informà The Daily Mail. El llenç va ser trobat a una tomba que es troba dins de la Ciutat Vella de Jerusalem. A més de ser prou antic, el sudari està teixit amb una tècnica més simple i d'acord amb el temps que es pregonen com del naixement de Jesus (totes les investigacions històriques demostren que el personatge no va existir i és un invent literari de sectes gnòstiques com els mitraistes, coptes, esenis i mazdeistes), mentre el Sudari de Torí va ser fet amb un mètode que hauria estat desenvolupat mil anys després, coincidint, precisament, amb el marge d'error del C-14. 

Una altra particularitat de la nova troballa és que està format per capes de teixit superposades més un retall per al cap, mentre que el sudari considerat com a veritable és un sol tros de tela d'una sola peça. Segons el cap de l'equip arqueològic, Shimon Gibson, el famós Sudari de Torí no es correspon amb les descripcions de les cerimònies funerals de Palestina del segle I: "Les diferents capes de teixit per cobrir el cap i el cos van ser la pràctica comú", explica l'investigador. La capa separada per al cap va tenir prou significació: "Quan es preparaven per enterrar a algú, posaven aquesta capa sobre la cara del cadàver perquè l'home que no havia mort realment i només havia perdut el sentit, en recobrar-lo pogués bufar el teixit i cridar demanant ajuda", continua Gibson. Els investigadors que examinaven les restes d'un home coberts pel teixit opinen que es tractava d'un sacerdot jueu o un membre de l'aristocràcia que va morir de lepra, una malaltia bastant difosa en l'antiguitat. Suposadament, la cripta es va tancar hermèticament per això, per evitar la contaminació. La tomba forma part d'un cementiri anomenat Camp de Sang, on s'hauria suïcidat Judes, de la secta nacionalista hebrea dels sicaris o Iscariot ("que porta ganivet"). Veritable o falsificada? Els científics debaten des de fa més d'un segle si el llençol té realment 2.000 anys i si mostra el rostre de l'icona de la religió cristiana. La tela presenta trets de la cara d'un home torturat, barbut i amb cabellera, i va ser sotmesa el 1988 a proves de datació amb radiocarboni que van situar el seu origen l'any 1300. Després d'això, l'esglèsia va fer noves "proves" i digué haver trobat restes de sang i minerals provinents de Jerusalem, justament de l'època en què va ocórrer la crucifixió de Crist... D'altra banda, els detractors del C-14 argumenten que la datació per aquest sistema és errònia, ja que la tela està molt contaminada i no sabem fins a quin punt la formació de la imatge, o els tres incendis pels que va passar el lli, van poder afectar la seva composició química però, curiosament, no haurien afectat "la sang" del llenç i els minerals... Nombrosos projectes de recerca en tot el món s'han dedicat a estudiar aquesta llençol amb tècniques de radiografia, raigs infrarojos i anàlisi espectral, entre altres. Es parla fins i tot d'una branca de la ciència, la Sindonología, que es dedica a l'estudi de relíquies d'aquest tipus. Els investigadors es refereixen al "Sindona" com a paraula usada en els evangelis per referir-se al tipus de tela usada com llençol mortuòria. Però cap dels estudiosos ha arribat fins ara a resultats concloents, assegura Bruno Barberis, Director de la Societat Internacional de Sindonología i matemàtic de la Universitat de Torí. No obstant, la tesi que el llençol mostra realment una imatge de Leonardo da Vinci (plantejada als Estats Units el passat 2009) li sembla a Barbieri més aviat desgavellada ". Qüestió de fe L'arquebisbe de Torí, Serverino Poletto, ha dit en el seu missatge de Pasqua que el sudari no és una prova de la resurrecció de Jesucrist. La religió cristiana, es basa en els evangelis (documentats per primer cop, els més de 200 "evangelis", l'any 180 dne per Ireneus, bisbe de Lyon) no en aquesta tela, va recordar Poletto. "La ciència ha demostrat fins ara que no es tracta d'una falsificació o imitació, sinó d'un veritable llençol mortuòri", afirma el religiós. Així, automàticament dedueix que és probable que es tracti del sudari de Jesús. El Vaticà no es mulla No existeix fins ara una clara postura del Vaticà sobre l'autenticitat del llençol. En la seva visita a Torí, el 1998, Karol Wojtyla va dir que la pregunta havia de ser resposta per científics sense prejudicis, capaços de respectar els sentiments dels creients. La qual cosa és més que contradictòria. Hitler va volgué apoderar-se del Llenç de Torí El Llençol de Torí és reconegut avui com una de les grans relíquies de l'Església Catòlica i només va ser mostrat quatre vegades en públic el segle passat. Puntualment, en cada ocasió i com a reclam publicitari, es fan apareixer noves històries sobre ell. Aquesta vegada li ha tocat el torn a un diari italià que afirma, d'acord amb historiadors de la mateixa Església, que el dictador alemany Adolf Hitler hauria tingut plans de robar la tela el 1939. Aquest any la relíquia va ser evacuada com a mesura de protecció contra els bombardejos però, segons Davide Cardin, director de la Biblioteca Estatal de Montevergine, es presumeix que en realitat es buscava dificultar l'accés dels nazis al sudari. El líder nazi Adolf Hitler, amant de les relíquies religioses i tan ignorant com supersticiós, també es va interessar pel llenç i pel que sembla, va pretendre traslladar-la a Alemanya, va informar aquesta setmana l'agència de notícies catòlica polonesa KAI. L'agència cita al pare David Cardin, director de la biblioteca del santuari benedictí de Montevergine, al sud d'Itàlia, on la relíquia va romandre entre 1939 i 1946 per motius de seguretat, ja que el Vaticà temia que fos robada i portada a Alemanya: "Amb el consentiment del Vaticà, el sudari va ser traslladat de manera secreta a l'abadia, perquè, segons la versió oficial, estigués fora de perill dels bombardejos, però en realitat per amagar-lo de Hitler", va explicar Cardin. Segons el prelat, durant la visita del Führer a Itàlia el 1938, el seu entorn es va interessar molt pel llenç, sobre la seva pertinença, per com es custodiava i de la importància que tenia per als italians i altres catòlics. No obstant això, el religiós va confessar no estar segur que encara es conservin en algun arxiu documents sobre el pla de Hitler de traslladar la Sindona. Recordem que també Heinrich Himmler es va interessar, en el seu viatge a la Catalunya de Franco, pels secrets i tresors de Montserrat i el "Sant Grial" que, com a regal del rei Martí l'Humà, es conserva a la catedral de València, custodiat per un Ordre de Cavallers seglars del Sant Grial...