La Casa Europa

La Casa Europa

Quí són Goldman Sachs i JP Morgan?

Sorprenentment, en aquestes alçades de la crisi, ningú ha fet res per reformar el sector de les agències de qualificació de risc, controlat, en un curiós oligopoli, per les nord-americanes Standard and Poor's i Moody's, i la francesa Fitch IBCA. Ni sembla, pels efectes dels seus vaticinis sobre l'economia espanyola, que hagin perdut quelcom de la seva dubtosa credibilitat...
(En castellà al final).
Aquestes signatures tenen dos problemes: un conflicte d'interessos perquè qualifiquen el deute dels seus propis clients, i que els seus models d'anàlisi de solvència són públics, de manera que els bancs d'inversió els analitzen i construeixen bons dissenyats per obtenir la major quantitat d'escombraries, però estructurades (maquillades) de manera que puguin obtenir la màxima qualificació de solvència. Parlant clar: falsejant amb la complicitat de les agències les dades oficials.


Lehman va fer arbitratge regulatori a nivell internacional, optant per la seva divisió a Londres, on la regulació per a certes operacions era menor, a costa del control de riscos. Al final, gran part dels problemes de Lehman no van venir de Wall Street, sinó precisament del que van fer els seus empleats a la City.


Els grans bancs d'inversió han desaparegut tècnicament i són bancs comercials. Ara Morgan Stanley i Goldman Sachs estan sotmesos teòricament a la supervisió del Govern. A més, aquestes entitats han estat autoritzades per la FED a mantenir els seus actius industrials, tot i que la legislació nord-americana prohibeix als bancs comercials tenir participacions industrials.


Goldman Sachs


Segons informà el diari The New York Times, Grècia va poder ocultar les seves dades reals de dèficit gràcies a l'ajuda de bancs com Goldman Sachs o JP Morgan. 
Goldman Sachs va ser fundada el 1869 per Marcus Goldman. Goldman provenia d'una família jueva, el fill d'Ella i Wolf Goldmann, un ex-mestre d'escola i ramader. Va emigrar als Estats Units de Frankfurt am Main, Alemanya el 1848 durant la primera gran onada d'immigració jueva a Estats Units, com a resultat de les revolucions de 1848 en els estats alemanys. La companyia es va donar a conèixer com a pionera en l'emissió de lletres de canvi no garantides per a empresaris i va ser convidada a unir-se a la New York Stock Exchange el 1896. Va ser durant aquest temps que el gendre de Goldman, Samuel Sachs, es va unir a la signatura, el que va motivar el canvi de nom per "Goldman Sachs".


A principis del segle XX, Goldman va jugar un paper principal en l'establiment de les ofertes públiques de venda (OPV) en el mercat. Va arribar a manejar la més gran OPV de l'època, aquella de Sears, Roebuck and Company el 1906. Va arribar a ser també una de les primeres companyies a reclutar aquells amb Mestratge en Administració de Negocis de les principals escoles d'economia i aquesta pràctica continua en l'actualitat.


¡El 1929 va llançar la Goldman Sachs Trading Corp, quelcom proper a un fons comú d'inversió! Saben què va passar al poc?


El 1929, el crac financer americà, basat en una llarga especulació i superproducció que es va aturar bruscament en caiguda lliure, va portar a J. K. Galbraith (El Crack del 29, p. 137-138) a reconèixer que "certes persones molt atentes a l'evolució dels índexs haurien considerat convenient vendre, arrossegant a la resta amb la seva acció". I aquestes "certes" persones només podien ser, precisament, les que més capital posseïen, i que van multiplicar la seva expansió mundial després de la crisi, molt més forts i influents encara.
John Rockefeller era una de les grans fortunes mundials abans de la seva mort en Ormond Beach, el 1937, a punt de veure complert el seu somni de finançar la gran guerra mundial, que li aportaria encara més beneficis, difícilment imaginables fins per a ell.
Recentment Goldman Sachs ha tingut una altra etapa molt tèrbola, com a banc d'inversió nord-americà. 
Va ser un dels encarregats, el desembre de 2006, de col.locar l'empresa Vueling Airlines a borsa a un preu de 30 euros per acció. Al juny de 2007 va col.locar la participació de Apax Partners a un preu mitjà de 31 euros. Poc després, es mostrava neutral en 12 euros. I a l'octubre, deu mesos després de la col.locació, li diu a tothom que no, que l'acció de la companyia val 2,5 euros. Però això no acaba aquí, ja que tres setmanes després, la va valorar en 13 euros. En l'interval molts ho van perdre tot, altres ho van guanyar...


El diumenge, setembre 7, 2008, passarà als annals d'història pel major rescat financer mai vist: El Tresor americà, per mitjà del seu secretari general, Henry Paulson, va anunciar un pla de salvament històric dels dos conglomerats financers i hipotecaris , Freddie Mae i Fannie Mac, que intervenen en el 70% de les hipoteques que signen els nord-americans cada dia.


El dilluns 12, Goldman Sachs va declarar que recaptaria $ 5.000 milions mitjançant la venda de noves accions comunes als inversors, el banc va declarar a més un guany net trimestral de $ 1.810 milions.


Enmig de la crisi financera dels Estats Units del 2008 i davant la possibilitat d'enfrontar la fallida, el 21 de setembre de 2008, Goldman Sachs va rebre autorització de la Reserva Federal per deixar de ser un banc d'inversió i esdevenir un banc comercial.
L'endemà juntament amb l'altre més gran banc d'inversió, Morgan Stanley, Goldman Sachs va confirmar que havia arribat a la seva fi l'era dels grans bancs d'inversió de Wall Street.


L'any 2008, Goldman Sachs va rebre US $ 10.000 milions del programa TARP. A causa de les restriccions incloses en el programa, la firma ha tingut restriccions pel que fa a les remuneracions als seus empleats. Segons Lloyd Blankfein, el president de la firma, va dir que limitaria la capacitat de competir als Estats. Units com a l'estranger. Després de fortíssimes injeccions de la FED i del Govern nord-americà a finals del 2008, inicis del 2009, alguns grans bancs com JP Morgan i Goldman Sachs van treure profit d'això per eliminar competidors i reforçar la seva mida.
El fundador JP Morgan

Rockefeller + Morgan: Des del Chase Manhattan Bank al JP Morgan Chase & Co.


El 1946, David Rockefeller es va convertir, per designi familiar, en el primer i únic banquer de la família, en incorporar-se al Chase National Bank (el "Banc Rockefeller"), associat amb la família oberta i publicament durant molt temps, i amb un dels seus oncles (Winthrop Aldrich, el germà de la seva mare, Abby Aldrich) com a president. Chase National canviar el seu nom posteriorment a Chase Manhattan Bank el 1955, i en l'actualitat és conegut com JP Morgan Chase & Co. 
Els Rockefeller, com els Rothschild a Europa després del trangol de veure que Miterrand li embargués el banc, han pasat a un segon discret nivell... questions d'estratègia!
Els hi recorda quelcom tot això?



Agencias de calificación y sus intereses
Las agencias de rating que miden las posibilidades de impago de la deuda están en el centro de la crisis. 
Un ejemplo: cuando la gran aseguradora AIG se hundía, tenía calificación triple A. 
Otro: los bonos basados en hipotecas basura de Lehman eran triple A, lo que significaba otorgarles casi un 0% de posibilidades de registrar problemas.
Sorprendentemente, nadie ha hecho nada por reformar este sector, controlado, en un curioso oligopolio, por las estadounidenses Standard and Poor’s y Moody’s, y la francesa Fitch IBCA.
Estas firmas tienen dos problemas: un conflicto de intereses porque califican la deuda de sus propios clientes, y que sus modelos de análisis de solvencia son públicos, por lo que los bancos de inversión los analizan y construyen bonos diseñados para obtener la mayor cantidad de basura, pero estructurada de forma que puedan obtener la máxima calificación de solvencia.


Lehman hizo arbitraje regulatorio a nivel internacional, optando por su división en Londres, donde la regulación para ciertas operaciones era menor, a costa del control de riesgos. Al final, gran parte de los problemas de Lehman no vinieron de Wall Street, sino de lo que hicieron sus empleados en la City.


Los grandes bancos de inversión han desaparecido técnicamente y son bancos comerciales. Ahora Morgan Stanley y Goldman Sachs están sometidos a la supervisión del Gobierno. Pero, ¿qué pasará cuando se calme el clima político? Además, estas entidades han sido autorizados por la Fed a mantener sus activos industriales, a pesar de que la legislación estadounidense prohíbe a los bancos comerciales tener participaciones industriales.


No obstante, la cuestión más compleja es si los modelos de gestión han cambiado. En los años anteriores a la crisis, los bancos y demás instituciones financieras actuaban como si fueran gigantescas dictaduras. El mayor ejemplo es Dick Fuld, que literalmente despidió a todo directivo que le advirtiera de los riesgos que estaba adquiriendo Lehman y que llegó incluso a desafiar el secretario del Tesoro cuando éste le pidió más prudencia en la primavera de 2008.


Goldman Sachs


Goldman Sachs fue fundada en 1869 por Marcus Goldman.  Goldman provenia d'una família jueva, el fill d'Ella i Wolf Goldmann, un ex mestre d'escola i ramader. Va emigrar als Estats Units de Frankfurt am Main, Alemanya el 1848 durant la primera gran onada d'immigració jueva a Estats Units, com a resultat de les revolucions de 1848 en els estats alemanys. La compañía se dio a conocer como pionera en la emisión de letras de cambio no garantizadas para empresarios y fue invitada a unirse a la New York Stock Exchange en 1896. Fue durante ese tiempo que el yerno de Goldman, Samuel Sachs, se unió a la firma, lo que motivó el cambio de nombre por "Goldman Sachs".


A principios del siglo XX, Goldman jugó un papel principal en el establecimiento de las ofertas públicas de venta (OPV) en el mercado. Llegó a manejar la más grande OPV de la época, aquella de Sears, Roebuck and Company en 1906. Llegó a ser también una de las primeras compañías en reclutar aquellos con Maestría en Administración de Negocios de las principales escuelas de economía y dicha práctica continúa en la actualidad.


¡En 1929 lanzó la Goldman Sachs Trading Corp., algo cercano a un Fondo común de inversión! ¿Saben qué pasó al poco?


En 1929, el crack financiero americano, basado en una larga especulación y superproducción que se detuvo brúscamente en caida libre, llevó a J. K. Galbraith (El Crack del 29, p. 137-138) a reconocer que “ciertas personas muy atentas a la evolución de los índices habrían considerado conveniente vender, arrastrando al resto con su acción”. Y esas “ciertas” personas sólo podían ser, precisamente, las que más capital poseían, y que multiplicaron su expansión mundial tras la crisis, mucho más fuertes e influyentes aún.
John Rockefeller era una de las mayores fortunas mundiales antes de su muerte en Ormond Beach, en 1937, a punto de ver cumplido su sueño de financiar la mayor guerra mundial, que le aportaría aún más beneficios, difícilmente imaginables hasta para él.


Recientemente Goldman Sachs ha tenido otra etapa muy turbia, como  banco de inversión estadounidense. Fue uno de los encargados, en diciembre de 2006, de colocar la empresa Vueling Airlines en bolsa a un precio de 30 euros por acción. En junio de 2007 colocó la participación de Apax Partners a un precio medio de 31 euros. Poco después, se mostraba neutral en 12 euros. Y en Octubre, diez meses después de la colocación, le dice a todo el mundo que no, que la acción de la compañía vale 2,5 euros. Pero esto no termina aquí, ya que tres semanas después, la valoró en 13 euros. En el interín muchos lo perdieron todo, otros lo ganaron...


El domingo, 7 de septiembre de 2008, pasará a los anales de historia por el mayor rescate financiero nunca visto: El Tesoro americano, por medio de su secretario general, Henry Paulson, anunció un plan de salvamento histórico de los dos conglomerados financieros e hipotecarios, Freddie Mae y Fannie Mac., que intervienen en el 70% de las hipotecas que firman los norteamericanos cada día.


El lunes 12, Goldman Sachs declaró que recaudaría $5.000 millones mediante la venta de nuevas acciones comunes a los inversionistas; el banco declaró además una ganancia neta trimestral de $1.810 millones.


En medio de la crisis financiera de Estados Unidos del 2008 y ante la posibilidad de enfrentar la bancarrota, el 21 de septiembre de 2008, Goldman Sachs recibió autorización de la Reserva Federal para dejar de ser un banco de inversión y convertirse en un banco comercial.
Al día siguiente junto con el otro más grande banco de inversión, Morgan Stanley, Goldman Sachs confirmó que había llegado a su fin la era de los grandes bancos de inversión de Wall Street.


En el año 2008, Goldman Sachs recibió US$10.000 millones del programa TARP. Debido a las restricciones incluidas en el programa, la firma ha tenido restricciones en cuanto a las remuneraciones a sus empleados. Según Lloyd Blankfein, el presidente de la firma, dijo que limitaría la capacidad de competir en EE. UU como en el extranjero. Después de fortísimas inyecciones de la FED y del Gobierno norteamericano a finales del 2008, inicios del 2009, algunos grandes bancos como JP Morgan y Goldman Sachs sacaron provecho de ello para eliminar competidores y reforzar su tamaño.
¿Les suena familiar la situación?

Etiquetes de comentaris: , ,



Archivo